• Facebook
  • Twitter
  • Delicious
  • LinkedIn
  • StumbleUpon
  • Add to favorites
  • Email
  • RSS

Quines són les característiques d’un bon DJ? Com es posa al dia? Llegeix blogs? Cap a on va aquest sector? Quines drogues sovintegen de dia i de nit a Barcelona? Per què va haver de portar en Pit Doherty, l’ex-nòvio de Kate Moss, despullat al Zara de plaça Catalunya…?

Amb en Javi Estalella – Buenavista DJ, fa molt de temps que ens coneixem i és amb aquesta confiança que hem pogut parlar de tot això. Els últims tretze anys he anat veient com a poc a poc s’acostava al seu somni: fer del hobby per la música una professió. L’afició li ve de sempre, potser perquè de petit ja vivia envoltat de CD’s i de les últimes tecnologies. Es dedica al que més li agrada, a tres bandes: en horari d’oficina, com a Product Mànager de la sala Razzmatazz; les nits del cap de setmana, com a Buenavista DJ; i quan pot, gestionant Audio Sushi, la seva empresa d’assessorament musical. Hem quedat per parlar de la seva vessant més artística, la de DJ, però hem acabat xerrant de tot.
– Com vas començar com a DJ?

– Doncs una mica en conya. Em van trucar els amos del Mond Club per si podia punxar música en una festa d’inauguració del local de la plaça del Sol. Estàvem uns quants amics a casa i vam començar a agafar discos però després, al bar, ells es van posar a ballar i a fer copes i qui es va dedicar a punxar música vaig ser jo. El nom de la festa era “Buenavista Social Club”, la pel·lícula que havíem vist aquell cap de setmana i en vam agafar el nom. A l’amo del Mond Club li va agradar molt i em va començar a trucar per a actuar. I quan Sinnamon va obrir oficines em van demanar si a més de punxar volia portar la contractació dels clubs (Mond Club, Razzmatazz…). Sinnamon va començar a fer festivals, va engegar el segell discogràfic i jo estic involucrat des d’aleshores amb ells. Vaig compaginar els meus últims temps d’estudiant de dret amb els primers anys laborals: portava una mica de tot, sobretot premsa i contractació.

– I ara a Sinnamon què hi fas?

– Sóc Product Manager de la sala Razz Club, m’encarrego de la contractació de tots els artistes que van a la sala Razzmatazz. I també penso estratègies de comunicació del grup per promocionar-la millor.

– A quants clubs punxes?

– A Barcelona estic al Razzmatazz i tinc residències mensuals a Fellini, el Muc i a diferents bars! De vegades em truquen per punxar al Benidorm. O a l’estiu també faig algunes sessions a La Terrrazza, el bar a l’aire lliure que hi ha al Poble Espanyol, del Night Sun Group . És d’estil com més eivissenc, de música housse. L’important de tot això al final és que entres en el cercle, ets un disc-jockey de Barcelona i et comencen a trucar per festes, o pel Sónar, o alguna entrevista a diaris.

– Aquest any participaràs al Sónar, explica’ns…

– Sí, em van trucar per obrir l’acuació de Grace Jones. És la tercera vegada que punxo al Sónar, està molt bé per diverses raons: quan t’hi conviden et consolides, se’t reconeix més. També he punxat set vegades al festival de Benicàssim, al Crimfield, al Summercase, a l’Azkena Rock, a l’Ola de Madrid, etc.

– Com està el món dels DJ’s a Barcelona?

– Hi ha un boom. És lògic, al final tothom és potencialment disc-jockey. Es tracta d’estar en un espai i composar-hi la música que et ve de gust per una audiència determinada. Amb el temps hi ha factors que fan que uns quants DJ’s destaquin més que d’altres: si agrades més, si t’amotlles millor, si et renoves … tot això són variables que fan que un DJ sigui més o menys sol·licitat. No tothom que vol s’hi pot guanyar la vida!

– Per tu ser dj és un hobby o una feina?

– El que va començar sent un hobby ha acabat sent una feina. Ara mateix és un sou amb el que compto, no en puc prescindir! A més per sort s’afegeix que tota la vida m’ha agradat la música, que n’he après molt del meu pare i tinc la sort de poder-m’hi dedicar. Però al final és una feina, són uns diners que necessito.

Pensa en el que suposa estar punxant música, dret, d’una a sis de la matinada en un local i calculant les mescles, que no se’t barregin … hòstia! Al Mond Club vaig punxar set anys i ho feia en un escenari, davant de mil persones, cada divendres. T’exposes a mil coses, entre d’altres a l’opinió del públic, és clar!

– Cada quant actues?

– Procuro tenir almenys una actuació cada cap de setmana: o divendres o dissabte. I cada vegada em surten més coses els dijous. O per exemple fa uns dies vaig anar a punxar a Madrid un dimecres, les activitats de màrketing per marques són sovint entre setmana. Vaig fer una actuació per Vodafone i Jordi Labanda, perquè ha tret un mòbil i ho celebraven un dimecres a la Real Fábrica de Tapices de Madrid. En realitat un DJ no és només de clubs, actues a festes privades, casaments …

– Com et poses al dia? Com renoves el repertori?

– L’important és ser-hi, estar al dia: llegir blogs, revistes, descarregar música, rebre coses, escoltar, parlar amb la gent. Ara mateix la primera font són els blogs. És al·lucinant la quantitat de blogs que hi ha de gent que et recomana música, que te la descarrega… I a més en aquest sentit la mentalitat ha canviat moltíssim: els mateixos artistes et regalen la seva obra perquè després els puguis contractar. Abans no ho feien per por que no els compressis el disc ! Ara ja ni es plantegen que els compris el disc, pengen la seva música per promocionar el seu producte i guanyen molts diners en actuacions en directe. Realment és el millor que poden fer, tot ha canviat moltíssim. També m’arriben moltes promos dels segells per la meva feina a Razzmatazz.

– Els blogs, els consultes molt?

– Moltíssim, avui en dia els blogs de tendències musicals són la meva eina fonamental. Els escriu gent que en sap molt, és com si jo expliqués a tothom el que estic punxant. Els propis artistes utilitzen els blogs com si fossin revistes, els tenen molt en compte en les seves polítiques de promoció. Hi ha blogs de música amb milers de visites en un dia. Moltes marques han diversificat la inversió en mitjans i ja inclouen els blogs, trien els 10 principals i potser en comptes d’una pàgina al diari hi posen un faldó… És que a més, el públic jove consulta aquests blogs, es descarrega les cançons i després són les que volen sentir als clubs! Se les saben totes encara que no n’hagin comprat cap! És increïble com ha canviat tot !

– Tens actuacions penjades?

– Sí que tinc alguna sessió però en general no, perquè no són obres meves, jo no produeixo.

– Coneixes DJ’s d’altres països?

– Sí i tant: promotors i DJ’s d’arreu ens coneixem molt i cada vegada més: de NY, París, Londres … De fet molts dels productors després també som DJ’s. El món s’ha fet molt petit. A més ens convidem els uns als altres, als diferents clubs i això està molt bé! – Quan vas començar, tenies referents?
– Sí, abans de començar a punxar jo era un assidu de les sessions del DJ Sideral, l’Aleix Vergés que va morir el 2006. Després el vaig conèixer personalment i ens vam fer col·legues. Al principi em guiava per la seva visió de l’electrònica, oberta i poc ortodoxa: barrejar música electrònica amb pop, rock i guitarres. Que al final és cap a on ha anat tot plegat: la música és ara una conjunció de mil coses! L’Aleix va ser el precursor d’anar a la discoteca de música de ball però no només ballar música electrònica. La mort de l’Aleix va ser una experiència dolenta per tota l’escena de DJ’s de Barcelona, Sideral era mític, un tiu amb màgia, talent i súper-creatiu.

– Com aguantes l’horari que portes?

– Doncs sovint jo mateix em demano com m’ho faig! Però al final és acostumar-se. Tinc la sort que treballo per una empresa flexible: dilluns i divendres no vaig a l’oficina a Razzmatazz, treballo des de casa. També a Sinnamon li va bé que jo conegui bé el sector i la professió, una mica és el secret de la contractació… Però és veritat que canvio d’horari cada cap de setmana des de fa tretze anys i això pel cos és molt fort! T’hi acostumes…

– I les drogues?

– Treballar de nit és difícil perquè et passen moltes coses per davant. Hi ha gent que ho sorteja millor que d’altres i n’hi ha que no ho saben sortejar. Avui en dia la droga està a tot arreu. No seria just esterotipar exclusivament el món de la nit amb la droga. Seria irreal, perquè de dia hi ha gent que consum mil coses. La gent es droga moltíssim i a Espanya més que enlloc: si vas a Toquio veuràs la gent ballant fins a les sis de la matinada i no han pres res. En canvi a Barcelona i a Espanya, no sé si per la situació geogràfica o perquè, però aquí arriba de tot. Els estrangers al·lucinen. Jo crec que hi ha molta tolerància de l’administració, una tolerància bestial, no fan el que realment haurien de fer si volguessin aturar-ho, està claríssim.

– Quines drogues sovintegen a Barcelona?

– Èxtasi (pastilles), MDMA (un component de les pastilles), crital, la cocaïna que està per tot arreu … I no hi ha un estereotip, ho trobes en totes les escales socials, és una passada. I el món dels DJ’s està al mig però com sempre hi ha gent que sí i gent que no.
– Com et defineixes musicalment?

– Puc fer tot tipus de sessions: pop, tecno, electrònica. En realitat sóc bastant eclèctic. No faig sessions iguals per a cada club. La gent em ve a escoltar a mi però al mateix temps els dono una mica el que demanen anant al club que van. Per exemple: el Fellini és un club d’electrònica d’una edat determinada (de 30 anys en amunt) i sé el que els puc donar perquè marxin contents. En canvi al Razz hi van nois de 17, 18 i 19 anys. Si punxes música de fa 10 anys no és per ells! O al Lotus, són d’un altre tipus de 30’s, més pijos … I al final aquest és el secret del DJ. Ningú no ve a escoltar el teu poder artístic! La gent va al club per a ballar i has d’arribar a una conjunció. Al final els DJ ortodoxos són els que no van enlloc, no els contracten …

– Què defineix un bon DJ?

– L’element principal és la cultura musical, tenir una bona base musical. I després l’experiència que et dóna jugar amb els plats, posar les cançons, que no es noti, que es noti, jugar amb la gent… Ara ja ho faig amb CD’s, és més fàcil i pots editar les cançons per poder-les mesclar millor, és la part artística que et dóna el format CD. Molta gent ja va directament amb l’ordinador amb tota la seva música…

– On actues fora de Barcelona?

– Per exemple fa tres setmanes vaig ser a Nova York. Hi vaig punxar amb Spencer Product, que és un DJ d’allà i vam estar fent la música pel show d’Stella McCartney , passis de moda per les botigues. D’altres vegades he actuat a Mr Black, que és el club més gay de Manhattan, com un Discotteque o un Fellini a Barcelona; vaig punxar vàries vegades al Razz, que és com un Razzmatazz però més petit, de rock, electrònica, hipster … També he actuat a Londres, Tòquio, Berlín, Milan. A Itàlia faig actuacions per esdeveniments del món de la moda. A Milan vaig actuar en festes de Salvatore Ferragamo, de Louis Vuitton. I per Espanya sobretot a clubs de Madrid i València.

– Quan vas començar t’imaginaves que t’hi acabaries dedicant? Explica’ns anècdotes que t’hagin passat en la teva feina.

– Què va, la cosa es va fent gran i gran sense adonar-te’n ! I vas entrant en contacte amb famosos: Quan
era teenager tenia pòsters de Wendy James a l’habitació i ara … em truca per telèfon! He estat amb gent dels Sex Pistols, dels Ramones, amb Deborah Harry, amb Blondie, amb Alaska. Una vegada estava amb Arthur Baker, que va ser un dels creadors del hip hop, a casa seva de Londres i de sobte van i piquen al vidre des de la terrassa del costat i era: Julia Roberts! Passen coses que dius: “no pot ser!” També he estat amb Bananarama, amb Samantha Fox, amb Rick Astley , amb gent d’Oasis, amb Pit Doherty … Una passada.

– I quan dius “he estat” què vols dir? Has estat fent què?

– Doncs amb ells sopant! Els he contractat per venir al Razzmatazz i els acompanyo per Barcelona. també hi ha coses que no es poden explicar !!! Amb les Bananarama borratxíssimes per la Rambla; o Lily Allen , que és una cantant que ara està molt de moda, i a qui li vaig haver d’aguantar el cap perquè estava vomitant a no sé quin festival … O amb Pit Doherty, que era el nòvio de Kate Moss … Estàvem amb ell a la Barceloneta i es va anar a banyar quan teníem un concert dues hores més tard ! El vam haver de despullar i portar-lo en boles al Zara, el tiu caminant en pilotes pel Zara de plaça Catalunya !!! O que Blondie em saludi quan està actuant!!! Moltíssimes anècdotes i encara al·lucino.

– Explica’ns de la teva empresa de supervisió musical…
– Es diu Audio Sushi . Som tres col·legues: un a Los Angeles, l’altre a Londres i jo a Barcelona. M’ocupo d’Espanya però també m’han sortit feines a Itàlia, sobretot de moda. Tota la meva experiència com a DJ i també el món de la música i de la contractació d’artistes ha derivat en aquesta empresa que fa supervisió musical i que ofereix diversos serveis: per exemple fa d’agència d’artistes, lloguer de DJ’s per a casaments, assessoria-consultoria musical per a documentals, per a hotels… És una mica cap a on m’està portant la professió.

– Què és ben bé la “supervisió musical”?

– És el mateix que fa un DJ però aplicat a qualsevol lloc: una empresa de publicitat que et demana música per un anunci d’un cotxe amb un tàrget determinat, depenent del pressupost tries. O directors de pel·lícula que et pregunten on i quan posar la música.

– Diga’ns dues feines que hagis fet de supervisió musical

– Per exemple una amiga meva, Paloma Cordón, està a NY fent un reportatge sobre el món dels fans. M’estan passant talls de les entrevistes i jo vaig recomenant quina música posar i quan. O un altre cosa que fem molt: música de fons per a hotels. Ei, i de vegades és molt sofisticat! Triar la cançó que ha de sonar un dia de pluja o un dia assoleiat. Ho hem fet al Great Eastern de Londres i al Trip Caravan de NY. I aquí també hi ha hotels interessats … És una altra manera de desenvolupar el negoci, els muntem una festa, que el client es trobi a gust … És tot el tema del background music, de com influencia la música, el volum en les vendes, el consum, l’estar a gust…

– On et veus d’aquí 10 anys?

– Home, per començar no em veig a les sis del matí punxant música als bars, espero que no ! Estic intentant professionalitzar el tema d’una altra manera, com t’he explicat.
– Si algú et vol veure actuar com pot trobar la teva agenda?
– Sobretot a la web del Razzmatazz, on surten les meves sessions mensuals. I després a les pàgines webs de tots aquests clubs…
Aquí ho vam deixar, però potser seguirem un altre dia. Ah, i si voleu, podeu veure 2 minuts de video de l’entrevista. Al final Javi Estalella-Buenavista DJ ens explica què li agrada de Barcelona i què no. Per veure-ho cliqueu aquí.
  • Facebook
  • Twitter
  • Delicious
  • LinkedIn
  • StumbleUpon
  • Add to favorites
  • Email
  • RSS