• Facebook
  • Twitter
  • Delicious
  • LinkedIn
  • StumbleUpon
  • Add to favorites
  • Email
  • RSS

El conseller de cultura, Santi Vila, reflexiona en aquest vídeo sobre l’assimilació de la cultura underground per part de la cultura institucional. Són imatges i àudio gravats durant la presentació del llibre La vida cotidiana del dibujante Underground del dibuixant Nazario, que va tenir lloc a la llibreria ANTINOVS, del carrer Muntaner de Barcelona, especialitzada en temàtica gai.

Santi Vila feia de presentador-entrevistador de Nazario i, durant una de les preguntes que va efectuar a aquest personatge de la cultura underground de la Barcelona dels 70’s, 80’s, 90’s i fins l’actualitat, va fer llençar a l’aire la reflexió que sentireu. La pregunta queda sense resposta en aquest vídeo, però com a pensament del conseller de cultura actual és interessant per ella mateixa.

Santi Vila diu: “Un dels temes que surt al llibre La vida cotidiana del dibujante Underground, les memòries de Nazario,  és la defensa de la cultura Underground, el compromís de l’autor amb anar a la seva, lliure, tant en l’etapa com a il·lustrador, com a dibuixant i després com a pintor. Libertat que xoca amb un aspecte que avui en dia passa moltíssim: que tendim a domesticar la llibertat, a ensinistrar-la, a institucionalitzar-la. I això passa en tots els àmbits de l’expressió cultural i de la vida social.

Avui he assistit a unes jornades en què dos professors de la Universitat de València ens advertien: ‘Compte perquè la creativitat i la llibertat, allò que admireu la gent que han estat excel·lents, queda absolutament tocada per aquesta apropiació indeguda del mercat, que té una gran capacitat d’agafar-ho, processar-ho i traslladar-ho absolutament edulcorat. Fins i tot aquesta vivència tan absolutament intensa de Nazario des del punt de vista del sexe, avui en dia s’ha vist clarament en la comunitat gai com pot ser transformada en un producte cultural i en un producte d’oci.

Fins i tot les festes teòricament més underground ja tenen el seu sistema de màrqueting i de divulgació. Això, només pot ser així? Estem actuant correctament quan, per definició, l’alcalde de Berlín decideix que els seus museus han de tenir un museu dedicat a l’Street Art o han de tenir un museu dedicat a la música tecno? Que no havíem quedat que això era contracultural i contrasistèmic? El dia que fem el tomb i ho assimilem qui fa la crítica? Qui és que no està subjecte a la subvenció del Conseller de Cultura?

  • Facebook
  • Twitter
  • Delicious
  • LinkedIn
  • StumbleUpon
  • Add to favorites
  • Email
  • RSS