• Facebook
  • Twitter
  • Delicious
  • LinkedIn
  • StumbleUpon
  • Add to favorites
  • Email
  • RSS

Del bar Ocaña m’encanta l’atmosfera, la il·luminació exclusiva per espelmes, també als llums del sostre. Però sobretot aquell esperit que et trasllada a la Barcelona dels 70’s sense renunciar a saber-se a la del segle XXI. Quan vinc demano una hamburguesa, les fan molt bones, amb carn de la Boqueria i unes patates fregides tallades molt primes. De vegades vinc amb amics però també sol, i observo la vida sempre seductora de la plaça Reial des de la perspectiva de l’interior del local. Avui m’he portat “La vida cotidiana del dibujante underground”, les memòries de Nazario, un dels amics andalusos d’Ocaña. Parla molt d’Ocaña i explica en detall la seva mort accidental, cremat en una processó que ell mateix havia organitzat  amb gegants i capgrossos al seu poble natal, i explica: “Ocaña tenía agallas para intentar ganarse la vida en cualquier medio, para sobrevivir, y de hecho había venido a Barcelona, además de en busca de libertad, para ganarse la vida”.

  • Facebook
  • Twitter
  • Delicious
  • LinkedIn
  • StumbleUpon
  • Add to favorites
  • Email
  • RSS