• Facebook
  • Twitter
  • Delicious
  • LinkedIn
  • StumbleUpon
  • Add to favorites
  • Email
  • RSS
Benito Oliver-Rodes
Reprodueixo aquí l’obituari que em va publicar La Vanguardia en morir el meu tiet (i padrí!), Benito Oliver-Rodés. Quan era petit em portava a passejar per la ciutat, especialment durant els dies de la Mercè, quan li encantava visitar la fira del vi. Diria que en aquella època (primers 80’s) es feia a Passeig de Gràcia, a l’altura de Gran Via. És el meu adéu a un home savi amb qui he tingut el luxe de compartir família i època.
“Anàlisi química: Laboratori Dr. Oliver Rodés”. ¿Qui no ha llegit aquesta frase alguna vegada a l’etiqueta d’una ampolla d’aigua mineral? Benito Oliver-Rodés Clapés, tercera generació al capdavant del laboratori i qui va decidir especialitzar-lo en anàlisi d’aigües, va morir dijous a Barcelona, a l’edat de 87 anys.
Havia nascut el 9 d’agost de 1929 a la mateixa ciutat. Els seus pares vivien al carrer Molins de Rei, actual carrer Madrazo, entre Muntaner i Santaló, en una casa que encara existeix.
“Ens vam mudar a la Gran Via i més endavant a un passatge de la Bonanova”, m’explicava l’any 2010 quan, ja gran però encara bé de salut, el vaig entrevistar al pis on ha viscut amb la seva esposa Maria Victòria Sen des que es van casar l’any 1963 i on van tenir tres fills.
L’any 1936 els seus pares el van inscriure a pàrvuls als Escolapis de Diputació, però va esclatar la guerra civil i va sortir de Barcelona en un vaixell que portava refugiats a Marsella. Va passar la guerra amb les seves germanes i amb la mare a París.
Acabada la guerra es van retrobar amb el pare a Barcelona i va tornar als Escolapis del carrer Diputació, on va ser company de classe de qui seria polític del PSUC, Antoni Gutiérrez Díaz.
Va estudiar Farmàcia per vocació a la UB, on va establir amistat amb tota una generació de companys de carrera com Josep Esteve, Joan Uriach, Marisol Rocha o Lluís Miravitlles.
El seu avi, Benito Oliver Rodés, havia obert l’any 1902 una farmàcia amb un laboratori d’anàlisis químiques al carrer Roger de Llúria 15. Anys més tard va traslladar el laboratori al carrer Consell de Cent 306. També el seu pare, Benito Oliver Suñé, gran excursionista i melòman, va entrar al laboratori i hi va introduir la microbiologia alimentària.
L’ara desaparegut Benito Oliver-Rodés va començar la seva carrera professional a la Societat General d’Aigües de Barcelona, on va treballar uns 20 anys:”Degut al creixement de l’àrea de Barcelona, l’aigua del riu Llobregat empitjorava constantment i vam haver de treballar molt per a assegurar-ne la potabilitat agafant mostres d’aigua riu amunt, fins a les fonts del Llobregat”.
L’any 1974 es va incorporar al laboratori familiar i va apostar per centrar l’activitat en l’anàlisi d’aigües: “A Barcelona hi havia laboratoris importants d’anàlisis clíniques i industrials. Però no hi havia cap laboratori independent d’anàlisi d’aigües, que fes les coses a fons. A més, cada empresa d’aigües minerals embotellades tenia el seu petit laboratori, però la legislació era cada vegada més exigent, obligava a fer més anàlisis i en laboratoris externs”. Es va abocar professionalment al laboratori, la seva passió, i el temps li va donar la raó.
El novembre del 2003 va llegir el discurs Reflexions sobre 100 anys d’anàlisis microbiològiques i fisicoquímiques, amb què va ingressar com a acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.
De caràcter més centre-europeu que mediterrani, potser per l’ascendència alsaciana de la seva mare, era savi també en moltes branques del coneixement com la música clàssica i molt especialment la història i la geografia catalanes, país que coneixia pam a pam i cim a cim.
  • Facebook
  • Twitter
  • Delicious
  • LinkedIn
  • StumbleUpon
  • Add to favorites
  • Email
  • RSS