Autor: Guillem Carbonell

“Como en las películas de antes” – Relato breve

Como en las películas de antes: es domingo por la mañana y un chico y una chica de veintitantos se despiden en la estación de Paseo de Gracia, seguramente después de una noche de sábado muy bonita. Él, subido al tren que va a Valencia. Está en la puerta del tren, todavía abierta. Ella, en el andén de paseo de Gracia, junto al tren. Él baja un escalón y ella en sube uno. Se abrazan, se besan, se despiden allí donde las puertas se deberían cerrar y separarlos. Se acaba el beso. Él se sienta en el asiento del vagón que ha elegido y mira por la ventana. Ella se sienta en la silla del andén, de una estación siempre en obras. Él hace gestos de llorar. Ella le dice que no lo haga. Se miran tristes. El tren no arranca y les da una nueva oportunidad de despedirse: se vuelven a encontrar en punto medio, justo donde las puertas, si se cerrasen, les partirían por la mitad. Se dan un beso intenso, que acaba en un abrazo inmenso. Ahora sí, último beso in extremis y se cierran las puertas. El tren arranca. Ella lo sigue a pie hasta que ya no puede alcanzarlo. Se quita los cascos del cuello y coge el...

Read More

Com en les pel·lícules d’abans. Un comiat a l’estació de passeig de Gràcia – Relat breu

Com en les pel·lícules d’abans: és diumenge de primavera i un noi i una noia de vint-i-tants s’acomiaden a l’estació de Passeig de Gràcia, segurament després d’una nit de dissabte molt maca. Ell està dalt del tren que va a València, a la porta, encara oberta. Ella, a l’andana, a tocar del tren. Ell baixa un esglaó del tren i ella en puja un. S’abracen, es fan petons, s’acomiaden allà on les portes s’haurien de tancar i separar-los. S’acaba el petó. Ell s’asseu al lloc que ha triat i mira per la finestra. Ella s’asseu a la cadira de l’andana, sempre en obres. Ell fa que plora. Ella li diu que no. Es miren tristos. El tren no marxa. Es tornen a trobar al punt mig, allà on les portes els haurien de partir per la meitat. Petó intens, abraçada immensa. Últim petó in extremis, perquè ara sí que es tanquen les portes. El tren arrenca. Ella el segueix a peu fins que ja no pot. Es treu els cascos del coll i fa que agafa el...

Read More

I els pares ens preguntem: “Com esquivar els quioscos?”

Un dels pocs llocs on m’he d’autoprotegir del síndrome de compra compulsiva és als quioscos. No a qualsevol quiosc, m’agraden els que són com botigues, que hi pots entrar, tafanejar i aleshores sí, triar i comprar un diaro, una revista o un llibre. En les meves rutes habituals trobo dos d’aquests: el Free Time de la Rambla amb Portaferrissa i el quiosc del carrer Parellades de Sitges. Tots dos estan prou bé però a triar, em quedo amb el de Barcelona. Vaja, que sempre m’ha agradat comprar diaris i revistes i per tant m’agrada tenir quioscos a prop. Un sector que es redueix any rere any degut al moment disruptiu dels mèdia en què ens trobem. Alguns van intentar fer front a aquest moment lliurant la seva sort al turisme. Va passar per exemple amb el quiosc de la plaça Sant Josep Oriol, a Barcelona. El van adquirir uns asitàtics i el van transformar en una paradeta d’horterades per a turistes. Va ser dels primers a fer-ho, després molts d’altres l’han imitat, però l’intent va durar poc, potser uns cinc anys, i ara per un motiu o un altre ja no hi ha quiosc davant l’església del Pi. En canvi, la gran majoria ha trobat una sortida en un públic captiu: els nens. El públic infantil rep un bombardeig de missatges publicitaris de gàdgets a un, dos o tres...

Read More

Los carteristas siguen ‘trabajando’ en Barcelona

Quizás porque ahora tengo menos tiempo para pasear por la ciudad, hacía tiempo que no veía la acción de un carterista en directo en Barcelona, in situ. Aunque en este caso el intento no era robar una cartera sino un móvil. A primera hora de la mañana del pasado jueves, 27 de abril, en la calle del Carme junto a Xuclà, oí cómo una señora de unos 70 años, turista estadounidense empezaba a gritar: – “Give me back my mobile!“. Es decir: “Dévuélvame el móvil!” El ladrón, un señor de unos cuarenta y tantos años, que físicamente parecía rumano, o albanés, de la Europa del Sud-este, se hacía el despistado. Dos compañeras jóvenes de la turista en cuestión hacían cara de descolocadas. Yo me lo miraba desde una cierta distancia, desde el otro lado de la calle, con la duda de si intervenir o pasar desapercibido. Por suerte, un barcelonés del Raval inconfundiblemente Sikh, que se encontró la situación de cara, no dudó en intervenir y retuvo como pudo al entonces aún presunto ladrón. Pero en ese momento la turista se puso a dudar de todo: “Espere un momento, que no estoy segura de si me ha robado el teléfono o lo tengo en la bolsa”, le dijo al pobre Sikh. Como si al hombre le fuera tan fácil retener al ladrón, que iba diciendo que no con la...

Read More

Carteristes a Barcelona, encara

Potser perquè ara tinc menys temps per passejar per la ciutat, feia uns mesos que no veia l’acció d’un carterista en directe a Barcelona, in situ. Tot i que en aquest cas l’intent no era de robar una cartera sinó un mòbil. A primera hora de matí de dijous passat, 27 d’abril, al carrer del Carme a tocar del carrer Xuclà, vaig sentir com una turista nord-americana d’uns 70 anys començava a cridar: -“Give me back my mobile!” El lladre, un senyor d’uns quaranta-i-tants, que físicament semblava romanès, o albanès, de la sud-Europa de l’Est, es feia el despistat. Dues companyes joves de la turista en qüestió feien cara de descol·locades. Jo m’ho mirava des d’una certa distància, de l’altra banda del carrer, amb el dubte de si intervenir-hi o passar desapercebut. Per sort, un barceloní del Raval inconfusiblement Sikh, que es va trobar la situació de cara, no va dubtar a actuar i va retenir l’encara presumpte lladre com va poder. En el moment clau de tot plegat va la turista robada i es posa a dubtar de tot plegat: “Espereu un moment, que no estic segur si m’ha robat o si tinc el mòbil a la bossa”. Com si al senyor Sikh li fos tan fàcil  retenir el lladre, que anava dient que no amb el cap, que ell no havia fet res. La meva mirada es...

Read More

Benvinguts a barcelona.ST, blog de Barcelona. Cròniques i ecos de societat. guillemcarbonell@hotmail.com.

Subscriu-te a barcelona.st

Introdueix el teu email

Hemeroteca

Post per temes

Introdueix el teu email per a subscriure't a aquest blog:

Delivered by FeedBurner

Barcelona.st a la xarxa

  • YouTube
  • LinkedIn
  • RSS