Autor: Guillem Carbonell

Qui pot comprar -o llogar- un pis a Barcelona?

Els preus dels pisos, tant de compra com de lloguer, s’estan tornant a incrementar a Barcelona. Si durant els anys més crus de la crisi van arribar a baixar -mai tant com es deia, tenint en compte els preus que es veien a les immobiliàries-, la teòrica recuperació i, sobretot, l’entrada de fons d’inversió, atrets per una ciutat que està de moda i saturada de turistes, està provocant un nou increment dels preus. Qualsevol que sondegi preus se n’adona de seguida: de 250.000 en endavant. I fàcilment 300.000 i 400.000 euros. Qui pot comprar un pis a Barcelona avui en dia? Només se’ns acudeixen quatre perfils: els fons immobiliaris; els que s’hipotequen excessivament; aquells que hereten un diners; i, és clar, els que guanyen molts diners. Tot plegat només pot resultar en una expulsió de barcelonins a viure fora de la ciutat i en una pèrdua de vida real a la ciutat. Els preus dels pisos no haurien de quedar en mans dels fons immobiliaris. És ben bé que no s’aprèn de la història...

Read More

Nazario presenta les seves memòries: “Retrato la vida amb els amics a la Barcelona underground dels 70’s”

El cafè Ocaña de la plaça Reial es va omplir fa uns dies dels amics de Nazario (Castilleja del Campo, 1944), en la presentació de les seves memòries de la Barecelona underground dels 70’s, Una generació que a mi em queda a prop però que en realitat desconec bastant, només vaig reconèixer en Pau Riba. Representants de cada generació escriuen les seves memòries quan es van veient grans. Als 80’s i 90’s ho feien els republicans que havien tornat als 70’s ja vells a acabar la seva vida al país del que havien estat expulsats. Ara els toca als que als 70’s van trencar motlles, i Nazario n’és un gran exemple. Al vídeo podeu sentir el que va explicar, que transcric a continuació: “Fa uns anys vaig escriure La Barcelona de los 70 vista por Nazario y sus amigos, una espècie de retrat de la ciutat: del teatre, de la música, dels hobbies que teníem, del que ensa agradava fer. En canvi Nazario. La vida cotidiana del dibujante underground és un retrat dels amics, dels meus amics i de la vida que fèiem a la Barcelona dels 70’s. Des que arribo a Barcelona fins els 90’s en què comença la ‘Barcelona posa’t guapa’ i l’especulació, ens obliguen a comprar les cases. Retrato el mòbing immobiliari perquè jo el vaig viure, em van posar entre l’espasa i la paret: “O...

Read More

Present i futur del turisme a Barcelona

Que Barcelona s’hagi convertit en un principal punt d’atracció turística és un èxit col·lectiu. Fins al 1994 la capital catalana es buidava en els períodes vacacionals, com molts encara recorden. Però des d’aleshores l’èxit turístic ha crescut fins a uns límits que s’acosten molt a la saturació. O al menys així ho consideren molts barcelonins i també aquest diari. Els turistes estan arribant fins a barris on fa tan sols dos anys hauria estat impensable de trobar-ne. I hi són benvinguts sempre i quan no suposin un risc per a la vida de barri, que ja ha quedat aniquilada, per exemple, al Gòtic. Creiem que, precisament per a valorar convenientmen la riquesa econòmica i social de present i futur que representa el turisme, ha arribat l’hora de limitar-ne el creixement i de defensar la riquesa que suposa per a la ciutat el manteniment de la vida de barri. A tots els...

Read More

Els top-manta omplen el Passeig Joan de Borbó i les pancartes de “Stop Venda il·legal” tornen a les paradetes del moll

Després d’un hivern amb poc top-manta al moll de Barcelona, els venedors ambulants han ocupat massivament tot el passeig Joan de Borbó i les pancartes de “Stop venda il·legal” han tornat a les paradetes dels artesans del Palau de Mar. No m’estranya que hi hagi incidents ni que siguin aïllats amb la policia, com l’agressió d’un manter a tres agents de la Guàrdia Urbana perquè la imatge de tot el passeig ple de manters fa presagiar que no pot ser una situació perenne, per molt que rebi la comprensió de l’Ajuntament de Colau. Cal deixar clar, però, que en absència de la policia el comportament dels top-manta és sempre molt bo. Les fotos són del cap de setmana...

Read More

Les dones, última oportunitat de l’església catòlica?

Parlar d’última oportunitat per a una institució bimil·lenària com l’Església catòlia és segurament massa pretenciós: com els gats l’Església té set vides o moltes més. Però el cert és que en una Europa postcristiana com aquesta en què per època ens ha tocat viure, segurament l’opció d’obrir finestres que tan atrevidament i bé representa el papa Francesc, insòlita des de Joan XXIII, és l’única que els hi queda als catòlics si no volen quedar definitivament minoritzats a occident, en un procés que en realitat sembla no tenir aturador. La transmissió familiar massiva de la fe s’ha trencat i, de la mateixa manera que es perden les llengües quan això passa, també desapareixen les fes. En aquest context, la notícia que el Papa hagi “vist bé” -en resposta a una pregunta d’una monja- obrir la porta a crear una comissió sobre el diaconat de les dones i el seu possible abast (batejar i casar) arriba tard però és atractiva. I és que en realitat segurament la de les dones és l’única opció que li queda a l’Església. Però les paraules del Papa són de moment només un primer pas i, en tot cas, caldria una aposta molt més atrevida que la que ha expressat. Com la que en el seu dia va prendre l’església anglicana, la d’ordenar dones capellans. Que en realitat no ha servit per a treure l’església Anglicana d’un estat...

Read More

Benvinguts a barcelona.ST, blog de Barcelona. Cròniques i ecos de societat. guillemcarbonell@hotmail.com.

Subscriu-te a barcelona.st

Introdueix el teu email

Hemeroteca

Post per temes

Introdueix el teu email per a subscriure't a aquest blog:

Delivered by FeedBurner

Barcelona.st a la xarxa

  • YouTube
  • LinkedIn
  • RSS